dimarts, 4 d’agost del 2009

Mark Twain retrata els «honorables» valencians

La realitat supera la ficció

Per fi, les lectures d'estiu tenen una utilitat que no esperava. La notícia sobre la resolució obscena, però esperada, del tribunal superior de justícia valencià, relativa a l'arxiu de la causa per suborn contra els dirigents valencians de la trama mafiosa Gürtel (en què apareixen directament implicats Francisco Camps Ortiz i Ricardo Costa Climent, entre altres com Rita Barberá Nolla) m'ha arribat mentres llegia L'home que va corrompre Hadleyburg de Mark Twain, petita novel·la moral que mos aclarix el panorama ètic i polític de la societat valenciana.

Particularment, Mark Twain retrata en el relat —ho clava— l'actuació de més honorable dels nostres dirigents. Hadleyburg, la ciutat incorruptible, tenia com a lema perillós «Lliura'ns de la temptació», i el fet d'haver-ne estat lliurada podia semblar una garantia d'honradesa, però, ai, d'una honradesa artificial, mai comprovada, ja que no hi havia hagut temptació que demostrara fins a quin punt era forta i profunda. El cas és que la temptació va arribar i els fonaments ètics dels prohoms més honrats es van demostrar febles, falsos, fins i tot nocius per a altres ciutadans més conseqüents i justs.

Francisco Camps Ortiz ha tingut ocasió de mostrar per què calia un canvi de lema en Hadleyburg, on va ser canviat després de la desfeta dels seues honorables: «No ens lliures de la temptació». No ens n'hem lliurat i hem vist que l'honradesa no passava la prova. Hi han caigut i s'hi han rebolcat, ben mudats amb vestits, sacs de mà i... Bé, i amb pernils, torrons per Nadal, entrades per a l'òpera, televisors de plasma, mocadors de seda, ¿no, prohoms i prodons valencians? Sí, això és la minúcia. Això només no explica moltes vocacions polítiques.

Tal com ho escriu Mark Twain —segons la traducció de Josep Marco (Bromera, 1993)—, el projecte de les trames mafioses podria ser el següent:


I és que, criatures ximples, la feblesa més feble de totes les febleses és aquella virtut que no ha passat la prova de foc. Vaig preparar un pla i vaig reunir una llista de noms. El meu projecte era corrompre Hadleyburg la Incorruptible. La meua idea era convertir en mentiders i lladres gairebé una cinquantena d'homes i de dones sense màcula que no havien dit una mentida ni havien furtat un quinzet mai en la seu vida.


Segons Twain, Hadleyburg va canviar de nom i torna a ser una ciutat honrada. Al País Valencià li van canviar el nom.

2 comentaris:

  1. (li van canviar el nom i va a ser que tornar-li'l a canviar resulta del tot impossible; no ho entenc, per molt que ho intente no ho acabe d'entendre)

    ResponElimina
  2. Hola, comtessa viatgera:

    El verb entendre no està ben usat en este cas. Diria que has entés perfectament quin és el fonament de la incoherència dels qui diuen ara que no és possible tindre un altre nom (ni ser honrats, haurien d'afegir per a aclarir-ho).

    I perdona que contra el que comentes opine que hi ha molt a fer per ací, i no serà sentint llàstima per nosaltres mateixos que mos llevarem esta càrrega de damunt. Com dia algú, ningú va dir que fóra fàcil ni que mos ho regalarien, ¿no?

    Esperem que mos inspires des de la frescoreta.

    Fins a l'altra.

    ResponElimina