«No totes les llengües tenen la necessitat psicològica d'expressar els mateixos matisos», comentava un collistaire l'altre dia (24.08.2009) en un missatge molt interessant sobre els contactes lingüístics entre parlants de diverses llengües. Per a mi eixa frase, però, mostra que una petita confusió (o figura retòrica: sinècdoque) pot dur tant a malentesos sobre què són les llengües com ser causa (o conseqüència, no ho sé ben bé) de nacionalismes lingüístics encoberts. I no ho dic per les idees del collistaire, sinó que perquè eixes frases (tòpiques) contenen eixa llavor.
Perquè, pensant-ho bé cadascú amb el seu cabet (una altra figura retòrica), ¿tenen les llengües psicologia? M'atreviria a assegurar que no. Les persones, però, sí. I eixes persones són les que mos poden provocar alguns problemes psicològics, en qualsevol llengua.
Per cert, algun dia hauré de revisar si la taxonomia lingüística té alguna relació amb el racisme, que no m'estranyaria gens, d'acord amb algunes consideracions sobres la «puresa» de les llengües que podem llegir en la mateixa llista. I si hi unim el nacionalisme (la «unitat»), la barreja és coneguda.
Coneguda, ans no pas reconeguda.
ResponEliminaSobre els components racistes, variables, de les classificacions lingüístiques més modernes i més antigues, n'hi han exemples a carregades, però de ben a prop em ve a la ment tot el que s'ha edificat a l'Amèrica Llatina a favor de l'espanyol i contra les llengües 'indígenes' vernacles; les reflexions del segle xix als Estats Units contra l'anglés 'negre'; els prejuïns contra les llengües diaspòriques jueves al si del sionisme hebreòfon; i la mateixa divisió bíblica de les llengües i els pobles (llengües i pobles semítics, camítics, kushita, etc.) i l'ús que en van fer els lingüistes possitivistes del segle xix. Tot això seria a prop de les discussions sobre si el català és més aïna 'gal·loromànic' (i bo) o 'iberoromànic' (i submís o roín o no sé ben bé què).
En els positivistes estava pensant jo, Jesús. Fins i tot he notat bastant en la llista eixe biaix gal·loromànic / iberoromànic.
ResponEliminaMiraré de documentar-me una miqueta més, perquè, tal com dius, n'hi ha per a parar un tren. La meua intenció seria deixar-ho caure en la llista, a vore si és un bon lloc per a esmenar alguns tòpics que fóra millor no anar repetint.