Em sembla que uns quants collistaires de Migjorn es troben més a gust repetint tòpics ideològicament compatibles amb les seues pretensions polítiques (i lingüístiques) que no esbrinant si hi nia una concepció poc justa o si, per alguna casualitat, contenen la llavor de pensaments racistes i retrògrads que diem que volem evitar. Una petita reflexió sobre els seus estris d'expressió els permetria adonar-se que convindria impedir que algunes accepcions (més o menys usuals) dels termes que fan servir foren una opció interpretativa més. Perquè les paraules les (re)carreguen els receptors.
Crec que, en eixe sentit, no seria bona idea que utilitzàrem acudits racistes o misògins com a exemples d'ús per a fer amena i entretinguda l'explicació de la normativa o la descripció de la llengua. ¿Que no fan gràcia eixos acudits? I tant que n'hi han de graciosos, però també tenen altres efectes i arrosseguen molts altres valors, ¿no? Convé mirar darrere de les paraules, que també hi ha pols i animalons diversos en les lleixes de la llengua.
És una raó sagrada la que tu dius. El bé i el mal són consubstancials amb "la intenció" i les "paraules".
ResponEliminaPríncep, m'has deixat parat.
ResponEliminaNo m'he explicat correctament amb el que he volgut dir. És clar que cal eradicar aquestes actituds que ens allunyen de ser "més i millor" persones, d'avançar en humanitat. Però vull dir que mentre cada fill ho siga de mare diferent- cosa biològicament natural- trobarem d'aquells que empren l'acudit sexista o racista per fer la gràcia. Això menysprea la persona humana i cal eliminar o lluitar contra tot açò.
ResponEliminaAmb el primer comentari no volia justificar aquestes actituds estúpides.
Hola, Príncep:
ResponEliminaTranquil, que no havia entés en cap cas que abonares els acudits racistes o misògins. Però ara ho has deixat clar del tot i ja sé quines eren les intencions i les paraules.