Al fons, el Motgó tenia un capellet de núvol, que és el que tocava ahir diumenge. La traducció de la novel·la d'Eric Ambler Història bruta que va fer Hortènsia Curell i Gotor es llig bé i només he fet el recull dels per a per si algun dia em pega per esbrinar si els traductors i correctors cuinen o si només adoben amb ells. A més d'això, cinc interessar-lo que, si no vaig errat, en aquell temps havia ser interessar-li. Actualment el diec2 ja el marca també com a transitiu en eixa accepció.
D'altra banda, no puc fugir de tornar a vore en el diari el senyor García Antón i interessar-m'hi. I, de fet, no puc evitar tampoc sentir-me els budells quan titlla de «mà negra» els de la Nova Cultura de l'Aigua que es veu que li estan impedint arrasar tant com ell voldria amb els recursos naturals en què vivim els humans de l'espècie comuna. A fe que m'agradaria saber de quin color té ell les mans des que van morir 43 persones en l'accident del metro de València fa tres anys i ell va tindre la delicadesa de no dimitir i de prometre per a l'altra vida les balises que hagueren evitat l'accident. Ell i l'anterior ministre Trillo (62 morts a Turquia perquè no va pagar un avió dels que ell feia servir, sinó una ferralla) poden anar agarrats de la maneta. Vermella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada