Ridícul: que mou a riure-se'n. I n'hi han diverses causes o motius, segons el diccionari, que provoquen eixe moviment del riure. Per això, ser ridícul no és sempre un qualificatiu amable, tot i que si ho portem amb alegria, segurament sabrem apreciar la nostra pròpia ridiculesa.
Tanmateix, els qui són una mica envanits o petulants, tenen un concepte molt negatiu i injustificat del ridícul dels altres. És a dir, centrant-ho en l'àmbit de la normativa lingüística i dels registres o estils, el pitjor cas arriba quan la por al ridícul genera als parlants prejuís envers la pròpia varietat lingüística i, de passada, els fa escampar encara més eixe autoodi tan comú i quasi endèmic entre els valencians. La veritat, més que ridícul, crec que és una extravagància que no mos hauríem de permetre. Passa l'esmolador pel carrer. Feia anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada