A prop de la Vall jau el bou negre, en un tossal que deu estar prop de l'Era del Forn. Les ventades el van tombar, però els decoradors del nacionalisme espanyol encara no han fet la faena de restituir el senyal. Allà tens la ferralla esperant la seua fosca resurrecció. Com diuen per allà, quan criden «bou!», si no és bou, és vaca.
Amunt i avall, comprove en l'aeroport d'Alacant que l'hostessa d'Aena m'entén, però em respon en castellà. Ja en tenim una altra per al memorial de cal síndic.
Creus que cal reposar-lo en aquell lloc? A mi no m'ha agradat mai. Trobe que hi fa nosa. Bé, sobre gusts...
ResponEliminaXe, Francesc, em pensava que series el primer voluntari a eixa paella. ¡Ai, quin disgust tinc! Parlant de paelles... Vaja, ben mirat tampoc quedaria malament, com la de Monleon, allà, ben gran, símbol de valenciania circular, global... ¿Eixa sí, Francesc?
ResponEliminaEstimat ós rentador, ¡com has pogut pensar això de mi!