Vaja, crec que va ser ahir, Francisco Camps Ortiz, president de la Generalitat valenciana i del pp valencià, va dir en l'hemicicle parlamentari, adreçant-se al diputat Luna González (pspv):
Si es posible, señor Luna que dejemos las descalificaciones personales que tanto le gustan a usted, yo creo que sería mucho mejor para todos. Porque se empieza llamando soberbio a alguien y nunca se sabe cómo se termina llamándole al adversario político.»
Per a saber com s'acaba o, fins i tot, directament, com es pot començar, sense passar pel tràmit de dir-li «superbiós» a ningú, el líder del pp valencià li pot demanar consell al monoverí i coreligionari Maluenda Verdú, que sabem quin peu gasta en açò del respecte a la discrepància política. Si això, podeu vore-ho en algunes ocasions anteriors documentades ací:
- «La traïció política» (08.04.2006)
- «Accusatio non petita...» (25.09.2007)
L'arrancada ocasional de Francesc Signes (pspv) per a disputar-li el trofeu de «caçatraïdors» (veg. «Traïdors cabdals») no ha tingut, per sort, un impuls sostingut.
I ara, per a acabar, recuperaré una altra referència d'este bloc, on comente que Carod-Rovira dia que la paraula traïció «no forma part de la seua manera de vore la política democràtica». I aquells ens el volen disfressar de dimoni... de correfoc, com a molt, comparat amb la penya d'ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada