La creació del lèxic i la costra

Doncs, sí, el Barça ha guanyat, però el que més m'ha colpit del partit contra l'Athletic de Bilbao ha estat el verb *«enfortaléixer» conjugat pel benicarlando Àngel Pichi Alonso, troballa que es suma a una llarga sèrie d'aportacions lingüístiques del nostre seleccionador català de futbol preferit.

A continuació he tingut el gust de pegar una mirada al programa de llibres Página 2 d'Óscar López en la segona espanyola, on no m'he assabentat que cap dels llibres que han esmentat s'hagen publicat en català, basc o portugués. En canvi, en tv3 sempre m'assabente que s'han editat en català i en castellà —el basc i el portugués..., fins i tot el francés, que els bomben—, fins al punt que massa voltes Ramón Colom, que en mostra en el seu programa Millenium, només diposa de l'edició castellana. És clar, això deu ser cosa de la nova «crosta nacionalista» que el psc ha importat del psoe. El diputat Joan Ferran deu estar satisfet: la seua costra és una gran unitat de destinació cap a «lo» espanyol. ¿El català? Doncs, com diu Francisco Camps per ací València, n'ha sentit parlar, però ja té resolt això del conflicte lingüístic. Ora pro nobis.

Ah, la primera de hui havia estat que Dani Ramírez —crec que era ell—, que pronunciava /càlic/ referint-se a Càlig, poble del Maestrat. De nit ja ho han dit bé.