No sé per quins set sous el diputat Francesc Signes Núñez (psoe) ha decidit sumar-se al restringit club dels qui descobrixen traïdors en l'hemicicle de les Corts valencianes. Va ser ahir en el ple i no me'n sé avenir. Segons han recollit els mitjans (i es pot sentir en el web de les Corts):
La discriminació, senyors del Partit Popular estan practicant-la vostés amb el seu propi poble, i això ja no es diu discriminació, senyors del Partit Popular, això es diu traïció al seu propi poble, traïció al seu propi poble, traïció a les legítimes necessitats del poble valencià a canvi d'uns rèdits polítics que Camps encara no sap si posarà als peus de Rajoy o d'Esperanza Aguirre.
No sé si pretén disputar-li la tàctica i l'electorat a Maluenda Verdú, que de tot hi deu haver en el psoe, però espere que la renovació que s'albira —molt lluny, més lluny, heu d'anar més lluny— en el psoe valencià no consistixca en això.
Per la meua banda, i pel que fa al llibre Els viatges d'Ibn Battuta, estic a punt d'abandonar-lo —i aixina encetaré una secció de llibres en repòs— després d'haver-hi trobat un cabdal en lloc de cabal (parlant de les aigües del Nil), entrebanc que he de sumar a altres detallets que no em fan agrair massa el català amb què està escrit. Espere que l'àrab fóra més agradable o tinguera un altre sentit en el seu temps. Ara mateix, no em meravella gens conéixer la rastrera dels noms dels cadis, xeics, emirs i altres personatges que va trobant l'Ibn Battuta pel camí, i ni tan sols les suposades històries curioses o sorprenents em mouen una cella. Puga ser que no m'haja arribat encara l'edat de llegir-lo.
A pesar de l'excés de cançons en anglés, continue gaudint amb els cantants pareguts a Lisa Ekdahl en Last.fm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada