Educada subordinació amb desconeguts

Es veu que no els n'he sentit dir cap de massa grossa hui a ses senyories. Només he hagut de consultar episiotomia, mot que no havia arribat en entendre massa clarament —i no n'havia sentit mai a parlar; segur que sort meua—; i l'altra ha segut com podríem «vello púbic». Certament, amb el pèl ja faríem el fet en este cas, perquè «moixí» no ho seria.

Al final del matí un conegut de vista li sosté la porta per les escales al diputat Maluenda Verdú (pp), ben conegut en estes pàgines. El diputat li diu: «¡Gracias!». Diríem que és «educat» i es veu que volia quedar bé amb l'«irlandés» que li obria pas. L'adjectiu «irlandés» és un de tants gentilicis amb què el solen identificar, tot i que va nàixer a París, viu des dels huit anys al País Valencià i la seua família prové de la Ribera Alta, de la Safor i, una mica més de llunt, de la Vall de Gallinera. Però no ens desviem més del tema. La cosa era i és l'educació de Maluenda Verdú: «¡Gracias!» Estic segur que Font de Mora (pp), conseller d'«educació» l'haguera corregit (i el mateix Enric Morera Català): «¡Sènkju!» Aclariré que això no cal continuar descrivint-ho com a educació, ja que és simplement subordinació lingüística.

Per cert, el senyor Boccio, de l'empresa de transcripció Speechware, que havia d'enviar-mos unes mostres del resultat que dóna el seu producte aplicat a la transcripció parlamentària en uns dotze dies, no ha tornat a donar senyals de vida, i ja fa vint-i-sis dies. Espere que no estiga corregint-ho a mà per quedar bé.

Mentrestant, valorem fins a quin punt podrem fer la prova amb el Dragon Naturally Speaking —sembla que ara mateix estiguen en campanya de llançament—, que això d'estar teclejant sense aturador no és la perspectiva més agradable de la faena.