Els neulers de la informació

Hi ha dos notícies contradictòries hui d'actualitat. D'una banda, un extens dossier del diari El País d'ahir o despús-ahir que aclarix que no hi ha llibertat d'accés a la informació pública, que no hem aconseguit encara el dret a conéixer les dades de despesa pública, d'infraestructures, de mobiliari, fins i tot —això em passa a mi— les funcions d'unes places de l'administració del Consell de la Generalitat, que no hi ha manera de saber-ho. Hi ha estats que ho van regular al segle xviii, altres ho estan fent ara, i mosatros no en tenim notícia, per ara.

Val, això sí, tenim la «notícia» del televisor del cotxe del president del Parlament de Catalunya. Deu ser notícia perquè és d'erc i li diuen Benach, perquè, altrament, ¿tenen lector de cd la resta de cotxes oficials? És imprescindible saber-ho, ¿no?

En canvi, el diputat del parlament valencià José Camarasa (pspv) —també ho exposa l'article del diari— no ha aconseguit que el govern valencià li diga quants diners de tots els valencians (catòlics i ateus) es va gastar Francisco Camps Ortiz en la visita del seu guia espiritual i papa catòlic Ratzinger allà pel 2006.

Hi ha periodistes que es dediquen a enfosquir la nostra visió de la realitat en perjudici nostre. I en benefici seu, és clar. La paraula del dia, per tant, no seria garantista, que no apareix en els diccionaris més comuns (apareix en el gduea, ed. sgel, 2001). Més aviat l'altra expressió d'un diputat que no ha sabut dir-la en valencià: «de aquellos polvos, vienen estos lodos», que ara mateix jo diria —per dir alguna cosa— el que no es paga amb diners, es paga amb dinades, o, pot ser també: qui vindrà darrere carregarà els neulers.

I ara tanque, que hui actualitzem l'Ubuntu.