La cosa és que Jörg Haider conduïa amb un pet com un «caïrer», que diríem al meu poble, i a una velocitat de 140 km/h allà on només estava permés circular a 70 km/h. (Veig ara mateix, al telenotícies, que l'han enterrat hui i que hi havia unes vint-i-cinc mil persones en el funeral.) La sort va ser que se la va pegar a soles i no es va endur ningú més per davant. El mal és que l'actuació política no sol acabar aixina i generalment hi ha víctimes —votants o no votants— dels destrellats i egolatries dels polítics i del mateix sistema amb què regulem les nostres societats, sistemes que són un «goig» mentres beneficien els qui controlen els mitjans de comunicació; quan alguna cosa no els va bé, estem en crisi..., és clar, de tant de voler que els subvencionem les pèrdues.
Tota una altra cosa ha estat la lectura de Guerra i Pau de Lleó Tolstoi que ha fet Takse —en versió espanyola de Lydia Kúper—: un llarg viatge narratiu. En tot cas, li va agradar més la intensitat d'Els Buddebrook. Jo vaig fer una petita excursió literària aprofitant el pont passat amb Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender, que era d'Alcoleja, a la Franja de Ponent, i no sé si això té relació amb el fet que em fera pensar en algun moment en Estremida memòria de Jesús Moncada.
Quant a coses d'eixes que emboliquen l'Emili, veig que el Quanta Plus funciona molt bé per a eixes coses de la creació de webs. En la faena, m'actualitzen el Gimp, l'Open Office i m'instal·len el Salt 4.0. El cas és que sembla que en el diccionari del Salt han introduït definitivament totes les entrades del diec (i del gdlc, supletòriament), a més de les entrades ja introduïdes en el Salt 2.0. Ara em falta editar en Python per a traure-li suc a la cosa.
Per cert, estava pensant d'aprofitar l'oferta del portàtil d'El País, però, mirant-ho bé, m'ha semblat que no era un bon negoci encadenar-se per a dos anys a Simyo. Per ara deixarem córrer una mica més, almenys fins que vejam què fa el Google G1.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada