Hem fet una volta pel centre i hem decidit convidar a casa tres negres, dos coneguts i una novetat. Els coneguts són: Tierras de Luna (Bierzo, 2004; cabernet sauvignon, merlot, ull de llebre i mencía). El vam tastar en Canela (al carrer de Quart de València) i ens va agradar molt. L'altre conegut és Mainetes (Jumella, 2004; merlot, monastrell i sirà). En este cas, bon preu i tambe dins del nostre gust. Espere, doncs, decobrir Arrels de Bocoi (Plana Alta, 2005; cabernet sauvignon), estiquetat en valencià i també a bon preu.
Per cert, parlant d'etiquetes, tinc pendent dir-los a Consum i a Intermón Oxfam que compre el café del primer i no el del segon, perquè Consum l'etiqueta en valencià. Diria que el compromís ètic i cívic d'Intermón hauria de ser efectiu també ací.
A més, hui hem tastat els inconvenients de promoure la ignorància monolingüística, com fan alguns estats, alguns consellers i alguns predicadors poc ètics. Una dona major —que dia que era de Paterna— mos demanava opinió sobre una marca de sabates. Li hem respost que molt bé i alguna cosa més, però em sembla que no mos entenia. ¡I dia que era de Paterna! Bé tenia un castellà d'una Paterna d'alguna altra banda, posem que cap a Badajoz, per dir alguna cosa. La dependenta, que, curiosament, també viu en una urbanització de Paterna, l'ha atesa en espanyol. La cosa és que la de Paterna se n'ha anat de la botiga amb sabates, pensant vés a saber què sobre mosatros i sense saber que la dependenta era catalana, com hem pogut comprovar després. I ara pense en això dels vasos incomunicants, diríem.
De fet, en un cartell de la platja d'Alacant podem vore un exemple d'això mateix, situació que podem agrair a la gestió lingüística tan rigorosament equivocada que duen per allà (i per ací, que tot és u) les administracions públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada