La de hui apareix en el diari El País (19.10.2008), que no descansen mai, certament, en estes coses de jo la tinc més gran —la llengua, és clar—: «Molt de títol i poques lletres» de José Luis Barbería. Marcaré els detalls que m'han semblat més inquietants o indicadors:
A pesar de la sospita d'alguns experts, no està demostrat que el bilingüisme incidixca en el problema [...]
Ara resulta que els experts en sospites sospiten, però no poden demostrar-ho, que el bilingüisme provoca desconeixement de la normativa gramatical i ortogràfica espanyola. Particularment, més avant aclarixen que es referixen als bilingües catalanoparlants. I, finalment, Salvador Alsius, que no sabem si pertany al grup dels experts, conclou que no ha observat mancances significatives en els cursos de redacció. ¡Caram, el experts! A pesar de no arribar enlloc, la molleta de pa ha caigut al lloc: sospites de bilingüisme i coses pitjors.
[...] estarien contribuint a la pèrdua de la riquesa expressiva de l'idioma.
El periodista convertix la manca de riquesa expressiva de les persones en els mitjans de comunicació moderns en una mancança en la llengua, una metonímia del tot inadequada, com si diguérem que cuinar salat contribuïx a la falta de riquesa dels conreus.
Ningú no nega, tanmateix, que el xateig juvenil, esguitat sovint d'ostentoses faltes d'ortografia —no sabem si fruit de la incúria, de la cerca del caos o de l'intent d'assassinar la llengua— [...]
Com si la llengua depenguera de l'ortografia o existira gràcies a esta tècnica de reproducció escrita. I, finalment, una altra de bona, com ara que si l'educació francesa dóna més importància a l'expressió àgil i precisa:
La raó no s'hauria de buscar en la naturalesa pretesament més lògica i diàfana de la llengua francesa [...]
Llavors, es veu que les sospites dels experts també desmentixen la supremacia dels francesos, ja que les supremacies lingüístiques estan reservades als monolingües castellans. Ah, i no li s'ocorre a José Luis Barbería que la riquesa o precisió en què s'educa els francesos contribuïxca a l'augment de riquesa expressiva de la llengua francesa.
I ara, ¿què podria haver afegit el periodista sobre el coneixement i l'ús de les llengües? Doncs, que la llengua i la normativa són coses diferents, que conéixer més llengües és més positiu i enriquidor, entre altres coses, perquè evita pensar que aquells éssers que parlen d'una manera desconeguda són uns enemics o provoquen danys en el nostre monolingüisme. Tenint en compte de quin diari parlem, on és habitual que cada volta que escriuen dos paraules en català una tinga una falta d'ortografia,* podem estar segurs que no traurem res a carregador. En haver traduït els fragments citats espere haver multiplicat els àmbits de difusió del text de José Luis Barbería. Això, sí, sense enriquiments.
* Per exemple, dissabte passat Marcos Ordóñez ens fa la ressenya d'una obra teatral que, segons ell, du per títol El noi d'historia. Evidentment, és Els nois d'història d'Alan Bennett (dirigida per Josep Maria Pou).
És al·lucinant la poca vergonya que tenen els espanyols quan parlen del bilingüisme i els "perills" del mateix. Es veu que l'única manera d'escriure bé en espanyol és ser-ne monolíngüe, per tant, el món sencer haurà de ser monolíngüe castellà per tal que els espanyols no se senten en perill de pèrdua lingüística... I què passa amb aquells catalanoparlants que no solen fer faltes d'ortografia en castellà ni en català?
ResponEliminaAi, no és possible que hi haja cap bilingüe que no cometa faltes i que sàpia expressar-se amb claredat: entre altres causes, perquè les llengües subordinades malmeten les altres llengües, segons el punt de vista d'estos depredadors lingüístics.
ResponEliminaA hores d'ara el seguit de burrades en castellà que escolte i veig escrites per castellans , andalusos , murcians , etc.. es deu a les influències nefastes de nosaltres els perifèrics . Je ¡¡ té raó Serrat , els tenim voltats .
ResponEliminaGràcies per facilitar-me la digestió del que diuen els "experts" en llengua monolingües castellans amb un somriure. He gaudit també amb el text de les inconcrecions.
ResponEliminaI si es «revoltaren» una mica, Graneres de Torrent, podria ser que amb la força centrífuga ens ho podríem mirar de lluny i tot, com ara amb una petita independència portuguesa o andorrana, si més no.
ResponEliminaOreto, m'alegre de facilitar-te esta «digestió» i que pugues continuar gaudint dels vostres platerets fantàstics i multiculturals.