dijous, 27 de juny de 2013

Les mans que es renten

Una mà renta l'altra, i les dos, la cara. Josep Maria Escolà, Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques, diu que és «l'una mà...», però em sembla que esta variant no té molt de suport, llevat de Magí Ferrer i poc més. El que compta és que és un «europeisme cultural», segons Vicent Salvador i Adolf Piquer, El discurs prefabricat: estudis de fraseologia teòrica i aplicada, i potser ara mateix en lloc de coŀlaboració em fa pensar que alguns ho han dut un poc massa llunt. I demà anirem de negre contra les retallades en les Corts, mentre hi ha qui pensa que una mà renta l'altra, parlant de sindicalistes, interinatges interessats i gestors i polítics sense interés per la funció pública. No sé com pensen que això es pot conjugar.

4 comentaris:

jes ha dit...

"Una mà renta l'altra i TOTES dues, la cara" o "l'una renta l'altra". Una cosa més que no ensenyen a la facultat.

Tècnic lingüístic ha dit...

En concret, la llengua no l'ensenyen a la facultat, tot i que amb paciència i una miqueta de sort, n'aprens. Hi pots aprendre que la sintaxi de la llengua té versions diverses, i això val també per als refranys.

jes ha dit...

Quantes sintaxis hi ha en català? Quantes morfologies? Podem barrejar en un escrit tot el lèxic com ens rote? Si no ens ensenyen llengua a les facultats o als institus, on n'aprendrem?

Tècnic lingüístic ha dit...

Fas unes preguntes molt pertinents. Crec que ja coneixes la meua resposta, perquè sempre prove d'anar més enllà de la prescripció.