dimecres, 12 d’octubre de 2011

Les institucions sense problemes

Carranc institucional

Sobta que els membres de la ideològia reaccionària de l'«estat mínim» i l'«individualisme màxim» no facen altra cosa que ampliar les atribucions i potestats institucionals d'eixe estat que tant volen reduir. No cal més que comprovar com les iniciatives privades i individuals estan coartades permanentment per l'exigència de la cèdula, l'impost, el certificat, la llicència, el decret, la resolució, l'ordre, el permís... de les institucions públiques. Només cal vore l'exemple de la censura a les emissions de la tv3 al País Valencià.

Per això no pots fer altra cosa que somriure pel cinisme que et grata els ulls quan Serafín Castellano Gómez, conseller que concedix contractes a dit institucional als seus amics, diu («Consell y pspv apuestan por una amplia reforma de la ley electoral», El País,, 11.10.2011):


«Les institucions no som un problema per als ciutadans, sinó la solució als problemes que se'ls plantegen.»


I la notícia següent és «El Síndic de Greuges pide a Barberá que haga accesible una pasarela»:


Esta veïna ha acudit a tots els llocs, a més d'anar al consistori, a la Junta Municipal de Russafa, a les associacions de veïns i fins i tot a la defensora del Discapacitat de la Generalitat —Juana Andrés—, a la qual Inés va enviar la seua queixa en desembre del 2009, sense que fins ara haja obtingut cap resposta.


La rampa pertany a la «institució» municipal valenciana governada per Rita Barberá (és de començaments dels setanta) i des d'aleshores és inaccessible. Una cosa com la llei electoral, com la llibertat d'expressió en els mitjans d'informació, en l'educació o en les Corts valencianes.

Les institucions públiques serien la solució si serviren per a aplicar la democràcia i la separació de poders. Però quan les ocupen els partidistes de la disminució de la participació, de la desregulació, de l'abús dels poders personals dels polítics, de l'opacitat dels contractes i comptes institucionals i de la confusió i l'acumulació de càrrecs públics —Francisco Camps Ortiz és ara diputat i membre del Consell Jurídic Consultiu, òrgan que, gens separadament en el seu cas, ha de dictaminar sobre la faena dels diputats—, són el problema, el principal problema.

Hui desfila la hispanitat de la Guàrdia Civil per Madrid. Hi haurà menys parafernàlia, perquè estem en crisi, però es veu que encara «sobren» diners de tots per a tirar en el pou de les ideologies retrògrades. Això també ho decidixen els càrrecs que ocupen les institucions, que no sempre són «un problema», però sovint són «el problema».
Publica un comentari a l'entrada