La crisi està tenint unes conseqüències curioses. En primer lloc, els ideòlegs que la provocaren als eua i ací, els republicans i el Partit Popular, tenen perspectives diverses d'aconseguir el retorn al poder polític estatal, però que són indubtablement molt més positives del que deurien. En Espanya les enquestes diuen que la nostàlgia de la bambolla immobiliària —molt provocada pels destrellats dels governs de Rodríguez Zapatero— pot fer que els partidaris de gastar-se els diners de tots en les butjaques privades tornen a governar. Caldrà vore-ho.
Tanmateix, el més curiós és que la crisi s'ha dut per davant últimament el dictador libi Gaddafi i l'organització terrorista basca eta. Perquè deu haver segur la crisi, la que siga. Seria estrambòtic, però podrien eixir ara alguns elements del pp —Mayor Oreja o González Pons, per exemple— a reclamar la retrotracció de les actuacions al dia abans de les converses del faisà. Si els neutrins poden fer-ho, ells, també.
Finalment, la crisi pot dur la Generalitat valenciana a acumular en un mateix espai tots els tècnics lingüístics. Com que no ha aconseguit en trenta anys coordinar-los i fer-los treballar conjuntament i amb algun objectiu concret relacionat amb una gestió lingüística democràtica, més enllà de fer i refer el mateix clot, corre la brama —o la serp de tardor— que, a més de l'adscripció que han decidit a la Direcció General de Patrimoni, els faran migrar personalment —en algunes conselleries, els altres serveis ja estan sortejant-se les taules i les cadires que encara no han abandonat el lingüistes— per a estalviar diners públics. Deu ser que als càrrecs polítics els fan falta eixos diners per a pagar els almorzars dels eventuals (familiars i assimilats) que els fan de xòfers i acompanyants. Si feren servir les bicis de València, mos estalviaríem això i la vergonya de vore com ho consentim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada