Estic mig torbat encara pensant per què a Gerard Quintana li sembla (El Periódico. 19.10.2011) que si ell parlara en català amb la dona (i els fills, de rebot) —que es veu que només parla en castellà amb ell i els fills— això seria ser un talibà. Hem de deduir, per tant, que en este cas la talibana és la dona, ja que ha imposat la seua llengua a la resta de la família. O, per contra, que ell simplement parle com li rota, i resulta que en família li rota parlar en castellà. Llavors, és clar, el que no entenc per què una tria lingüística seua esdevé la contraposició del talibanisme. ¿No hi havia més opcions per a Gerard Quintana?
Per trobar símils explicatius —que afigc als d'Empar Moliner (en l'Ara.cat, a través Faustinet 20.10.2011)—: si la dona és catòlica, llavors ell no voldrà ser hugonot; si la dona és jueva, ell no voldrà ser nazi; si la dona és musulmana, ell no voldrà ser inquisidor; si la dona és negra, ell no voldria ser despigmentador; si la dona és vegetariana, ell no voldrà ser caníbal... En fi, és més simple: o va dir una estupidesa o, realment, té un problema de comportament, ja que només sap sotmetre's o imposar i no li passa pel cap la possibilitat de pactar i conviure. Va ser una estupidesa, crec jo. En tot cas, per a combatre-la —o per a superar el prejuí— va bé escoltar què diu Kathryn Woolard en «Legitimar llengües, discursos contraposats a l'entorn del contacte lingüístic», tal com recomana Silvia Senz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada