La casualitat du a descobertes i connexions inesperades i que estarien sospitosament carregades de sentit, si no fóra que u no es deixa dur pels suposats significats de la natura de les coses. Per tant, estava llegint la traducció castellana de The Gods Themselves d'Isaac Asimov (trad. de Pilar Giralt), per entretindre'm en un viatge en tren que no donava per a continuar amb Anna Karènina. La cosa va de la força «creativa» de la rancúnia. I hui mateix he tingut una oportunitat per a deixar-me dur per eixe sentiment —que en el meu cas no crec que done per a molta creativitat—. Però em deixaré dur només per la connexió casual entre les lectures atzaroses i la realitat.
Fa uns dies (06.10.2011) estava jo buscant angimboris i variants per la xarxa i vaig topar amb uns mots encreuats que em semblaven més antics que les referències conegudes internacionalment. Hui Màrius Serra ha publicat en La Vanguàrdia la seua descoberta —ho citaré en castellà, perquè no he trobat la versió catalana—:
Gracias a la Universitat de les Illes Balears, la colección completa está en la red, lo que me ha permitido descubrir algo notable. [...] Pues bien, sumido en L'Ignorància descubro el precedente más antiguo de crucigrama que conozco.
Doncs, tal com dia Bertolt Brecht —i segurament també li ho va sentir dir a algú—:
Cäsar schlug die Gallier.
Hatte er nicht wenigstens einen Koch bei sich?
Traducció meua:
Cèsar va véncer els gals.
¿Que no duia almenys un cuiner amb ell?
Una mica d'això, de cuinar, de tallar les verdures, si vols, de pelar alguna ceba. I una llagrimeta, que les cebes ja ho tenen, això. I poca cosa més. M'ha donat per a un apunt. I m'alegre d'haver fet de marmitó en eixa cuina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada