Diuen les estadístiques que el personal està disposat a triar electoralment el pitjor dels remeis: el patiment coŀlectiu. Ni serveis socials, ni sanitat, ni educació, ni igualtat, ni mèrit, ni capacitat, ni transparència i publicitat, ni medi ambient en condicionss humanes. En canvi, la recepta valenciana per a un món pitjor: clientelisme, nepotisme, desregulació, neofeudalisme, hipocresia, impietat, cinisme —si convé—, venalitat, contaminació i qualsevol altra renúncia que l'egoisme privatitzat puga avalar.
Però això ho diuen les estadístiques. La realitat no té una concentració tan cruel de veritats, ja que hi ha un tel de sentit comú que a voltes mos protegix dels excessos de les irrealitats que mos mouen, peixos repensant-se la necessitat de l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada