La idiosincràsia d'alguns valencians

El company d'arqueologies lingüístiques Eugeni Reig toca també altres disciplines, com ara les lliçons morals sobre la llengua. Per això, sol escriure articles com el que va publicar ahir en El Punt (24.10.2011). L'article «El lèxic popular en la llengua culta» comença aixina:

Els valencians ens hem transmés de pares a fills, durant quasi 800 anys, un conjunt de mots, expressions, girs, modismes, frases fetes, refranys, que són els que s'adiuen amb la nostra idiosincràsia, i que són els que ens permeten expressar més bé la nostra manera de veure el món. Hi ha una quantitat immensa de paraules genuïnament valencianes —algunes de les quals són d'origen àrab, mossàrab o aragonés— que hem emprat quotidianament des de temps immemorials i que ara els nostres jóvens estan perdent perquè la llengua normativa que usen l'escola i els mitjans de comunicació margina bona part d'aquest lèxic tradicional valencià.

I acaba aixina:

Si els valencians no encarem de manera enèrgica i decidida el problema de la degeneració de la nostra llengua, si no aturem la degradació fonètica galopant que ens envaïx, si no parem l'empobriment sintàctic que augmenta dia a dia i si continuem perdent el nostre lèxic tradicional i substituint-lo per vocables que ens són aliens, la nostra llengua, que ha arribat quasi intacta al segle XXI, no arribarà de cap manera al segle XXII, podem estar ben segurs.

És clar, a pesar que l'article és un poc extens, tot el que hi ha entre eixos dos paràgrafs servix per a afegir exemples i algunes afirmacions rotundes més sobre la qüestió. La qüestió idelògica, vullc dir.

I com que el diari permet comentaris dels lectors (amb extensió limitada), em vaig permetre afegir el meu:

¿Pares a fills? ¿Un conjunt o diversos conjunts? ¿S'adiuen amb quina idiosincràsia? ¿Com és eixa idiosincràsia? ¿Per què expressen més bé i no més malament la nostra visió del món? ¿Per fi ha trobat Eugeni Reig la documentació sobre els suposats mossarabismes? ¿No s'ha deixat de dir cap mot durant estos 800 anys? ¿Quins valencians no han dit mai «aviat»? ¿Es tracta d'una associació o d'una ONG? ¿Què és una llengua intacta? ¿Parla ningú en este món una llengua degenerada, degradada, empobrida? ¿Des de quin punt de vista?

Un article conegut d'Eugeni Reig que reapareix ara, ben carregat d'ideologia i d'intenció, com sempre, i que barreja preferències estètiques i prejudicis, que confon la llengua amb la normativa i que carrega sobre les víctimes (els ciutadans discriminats per motiu de llengua) l'estigma de la degeneració, degradació i empobriment, tres conceptes que no afecten de cap manera la llengua, sinó la situació de les persones. Un torna-li la trompa al xic ben lamentable.

Crec que no és difícil adonar-se de la bona voluntat d'Eugeni Reig, però això no hauria de dur a repetir uns tòpics ideològics que coneixem massa i que servixen per al melodrama i el victimisme. Haurien de ser recursos abandonats en altres segles, però ja vegem que la història roda i roda i repetix sovint històries massa conegudes en la història universal de la infàmia política, com ara unes paraules de la diputada del Partit Popular Parra Almiñana (20.10.2011; dscv - pdf):

Doncs, bé, ¡vosté diu que es deu posar un requisit lingüístic a l’accés de la funció pública i als llocs de treball d’atenció al públic! ¿Vosté sap la barbaritat que diu? ¿Vosté sap la barbaritat que diu? (Veus) Mire, en Catalunya que facen el que vullguen, nosaltres ens sentim orgullosos de ser ¡valencians!, (aplaudiments) ¡de tindre una llengua pròpia! No com vosté diu, que vosté diu que compartim llengua. ¡No! ¿Eh? O una de dos, o és que en Catalunya i en Mallorca parlen el valencià, que tal volta és el que passa. (Aplaudiments)

La diputada és alcaldessa d'Ibi, ajuntament que té web en castellà o espanyol, com vullga dir-li, i sense versió en valencià o català, com vullga dir-li també. Aplaudiments, per a això aprofiten algunes idiosincràsies polítiques.