dimecres, 5 d’agost de 2009

La corrupció i la gramàtica

Uns més iguals que altres

N'hi ha polítics que tenen problemes gramaticals. En concret, problemes verbals. Per exemple, ara apareix Juan Cotino, el conseller de benestar social i de les residències de la seua família, i diu: «Els valencians som gent honrada i treballadora.» És bastant clar que ha errat la persona del verb. Els valencians honrats i treballadors treballem per a poder comprar-mos i pagar una jaca de Milano de tres-cents euros. A Juan Cotino li la regala una trama mafiosa que es dedica a cobrar contractes adjudicats a dit pel govern del qual forma part el mateix Juan Cotino. Per tant, hauria d'haver dit que els valencians «són».

Després també han aparegut Rafael Blasco Castany, conseller d'immigració, que ha qualificat de «muntatge» la causa oberta pels regals a Francisco Camps. Ja posats, haguera pogut llustrar un poc més decorosament els regals: ¿ofrenes a Espanya? Continuant en el camp del lèxic, Serafín Castellano Gómez, conseller de governació, parla de «cacera» contra Francisco Camps. En deu entendre un poquet el propietari d'un parany, que és instrument de cacera no selectiu i declarat i il·legal. Es veu que, en canvi, tractant-se d'una cacera «legal», patix pel «pardalet». De totes formes, ell es dedica més aviat a una cacera més selectiva, com és la que perseguix contractes a dit per als seus amics Taroncher i companyia. Ahí sí que n'hi ha bones peces.

I, és clar, després de l'arxiu del cas, és l'hora de llepar-se. I apareix José Marí Olano, aquell que volia convertir l'hemicicle en un pati d'escola —i a fe que, si no ho ha aconseguit, ho sembla—, que diu que Camps, Costa, Campos i Betoret no han rebut regals de ningú... I això que els mateixos receptors han reconegut que havien rebut els regals. Eixe és el valor de les paraules del diputat popular, fins i tot si afirmara que ell també és una valencià honrat i treballador.

Finalment, només cal que s'aclarixca si Milagrosa Martínez Navarro, la presidenta de les Corts, mesura els temps de les intervencions en el parlament amb el rellonge que li va regalar la trama mafiosa d'Orange Market. Tal com diu el més que amic de Francisco Camps Juan Luis de la Rúa, president de tribunal superior valencià (evitarem dir «de justícia» en esta ocasió), no hi ha causa per a eixos regals. Tampoc no són casuals, certament. I tampoc és casual que un jutge intervinga en casos en què els imputats són els seus amics. Segur que tot deriva d'una confusió lèxica que hem sentit sovint entre parcialitat i imparcialitat.

Ai, si tingueren el superior de la jqcv això no passaria, ¿oi? Segurament arribarien a muntar —com diuen en Almussafes— el seu nivell d'honradesa. Faena sí que en fan, sí.
Publica un comentari a l'entrada