S'acosten unes noves eleccions decisives —com totes, és a dir...— i torna el circ de les cinc pistes de mentires i enganys. I no perquè tots siguen iguals, sinó perquè el sistema és igual per a tots i es fonamenta en la ignorància i el desinterés dels ciutadans agraïts del victimisme reconfortant i la falta absoluta de participació i, per tant, de (co)responsabilitat. Ni és això ni es tracta de passar al moviment assembleari permanent. Tal com dia Paul Krugman (El País, 31.07.2011):
La qual cosa em du a eixes fantasies «centristes». Molts experts consideren que el fet de situar-se enmig de l'espectre polític és una virtut per això mateix. Jo no. La saviesa no està necessàriament en el punt mitjà i jo vullc que els dirigents facen el que és correcte, no el que siga centrista.
El xic del quiosc em posa amablement la mà al muscle i em demana que li parle en castellà, que no m'acaba d'entendre. Estic fent-li una explicació sobre el meu abonament al diari i pels trenta cèntims a banda que em vol cobrar pel diari de dissabte. No sé si em situe en el centre o en la saviesa, però li dic que sí i continue explicant-me en valencià, ara, però, versió simplificada i abreujada. Acaba entenent-ho tot. Espere que tot. Li pague els trenta cèntims i li dic que ho he de consultar amb els del diari. Al capdavall, ¿què ha d'entendre?, si encara vivim en aquella Espanya d'«espanyol, espanyol, espanyol». El centre i la saviesa: cosa mai vista, trobe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada