divendres, 8 de juliol de 2011

Birbant pronoms

Cal ser precís

L'últim dia del curs continuem birbant pronoms entre els verbs amb Joan R. Ramos, sobretot a partir de la noveŀla Lola de Maria de la Pau Janer, que en té de tots els colors i per a tots els gusts. Vegem aixina a quines decisions esotèriques convida una normativa incompleta i desconnectada de l'ús en este aspecte.

D'altra banda, sembla que cal desmentir el rumor que situava tots els tècnics lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana concentrats laboralment en el complex de Ros Casares. Tal com diuen, allà no caben ni pensar-ho.

I l'altra notícia del dia és que el govern espanyol eliminarà el veto que va imposar a la iniciativa legislativa popular sobre la televisió sense fronteres. Toca, els socialistes han recordat que eren demòcrates. És clar, que els parlamentaris puguen vetar o desestimar una iniciativa legislativa popular, o que no hi haja referèndum derogatiu en Espanya, també és un indicador sobre què volen dir els polítics quan parlen de política: el partidisme.

Finalment, observe que un un regidor d'Alacant que ha d'anar en cadira de rodes, Pablo Rosser, diu que no hi ha persones discapacitades, sinó edificis i ciutats inaccessibles. De la mateixa manera, pense, no hi ha llengües minoritàries ni més útils o menys: hi ha societats que respecten més els drets lingüístics i altres que els respecten menys. On menys es respecten és on hi ha les llengües més «útils». En els llocs on es respecten, la utilitat depén del lloc, del moment, dels interessos i dels coneiximents de cadascú. D'això, en parlem cada dia, però és com anar amb cadira de rodes: tot és topar amb l'escaló.