dimecres, 6 de juliol de 2011

Astà an lo bar

Neutre i tendenciós

Ha continuat Vincent Martines iŀluminant-mos sobre les possibilitats passades i presents de l'ús del condicional modalitzat, sobre l'expressió de les hores en català, on els rellonges digitals malmetran segurament qualsevol proposta melancòlica, i sobre «l'àlien», és a dir, sobre l'ús de les preposicions a i en davant d'infinitiu temporal, per a completar o ampliar les minses indicacions de Fabra en 1918. Finalment, i amb poc de temps, mos ha fornit material per a rastrejar les possibilitats d'expressar l'abstracció i la ponderació en català sense haver de recórrer al lo, que la nostra història lingüística fa temps que havia convertit en el. Sí, ho té ben apamat i sembla que en el futur ja no tornarem a «star an lo bar», com féem a la Vall.

El meu resum, com quasi sempre, és que, mosatros, «mataespurnes» lingüístics, podem estudiar molt bé el passat, però això no mos permetrà decidir l'ús futur. Fem lingüística, però encara no mos ha tocat la loteria i, per tant, poques opcions tenim de vehicular propostes normatives més enllà de la faena que fan en l'ensenyament. El debat sobre el pebrot, la pebrera, el pebre, el pimentó, etc., continua en mans de les elits, dels «lingüistes» de Mercadona.

A l'hora d'almorzar, els cambrers d'Ártico entenen o també parlen en valencià. En canvi la xica continua sense progressar adequadament, si és que és la mateixa de fa dos anys.
Publica un comentari a l'entrada