dissabte, 29 de maig de 2010

La llengua del comú

Silenci en valencià

Un dia de pernil Joselito, reblochon, comté i Son Prim (cabernet, 2006; molt bo), i para de comptar. De fet, no caldria sinó no comptar més.

Al quiosc de la plaça del Doctor Collado un xicon demana per «el edificio Octubre». Al quiosquer no li sona de res, i això que deu estar a un centenar de metres, si arriba. Li dic al xic que al final del carrer cap a l'esquerra. ¡Ah!, i ara parla en valencià. Eixe és el valencià de la ciutat de València, més que el que no es sap parlar, el que no es parla, excepte si te s'adrecen en valencià, que es veu que sempre han de ser els altres els qui han de parlar en valencià, i com que els altres es veu que quasi sempre esperen el mateix... Al cap i a la fi, eixa és la ideologia predominant, ¿no?, sobre el bé comú, eixe comú que no és de ningú.

4 comentaris:

maria ha dit...

el que contes és el dia a dia de la realitat lingüística de València. I la veritat que és una realitat molt trista, no creus?

Tècnic lingüístic ha dit...

T'agraïxc la confirmació, Maria.

Bé, tot i que jo ho he enllaçat amb el que considere que la ideologia predominant, no perc de vista el fet que el món es mou perquè «els petits canvis són poderosos» i a causa de les idees d'uns pocs, sovint contra les «ideologies predominants», que solen ser més aviat una aclimatació, un deixar-se dur.

¿És trist? No ho sé, depén del dia. És una part del món, i supose que els qui actuem d'una altra manera perquè considerem que fem el que cal fer, doncs, podem somriure una mica de tant en tant.

El que deu ser trist és pensar que la situació és trista però no fer res per millorar-la. D'això n'hi ha també molts, fallers, fotògrafs i tècnics lingüístics inclosos. I no ho dic per tu, que no et conec, i perquè supose que si t'entristix, tal com dius, també deus fer per estar més alegre.

Albert B. i R. ha dit...

Per desgràcia, aquest fet no només succeeix a València. A Barcelona mateix, però potser no a un nivell tan important, també es dóna. Sembla que es presuposi que, com que l'altre segur que parla castellà, doncs la gent ja comença per aquest. És una mena d'acomplexament lingüístic que, en la p`ractica del dia a dia, hem d'erradicar.

Tècnic lingüístic ha dit...

Sense dubte, Albert. I si els que tant es queixen del desús i d'eixa pràctica de subordinació, els evitaren, segurament avançaríem moltíssim més encara.