dissabte, 29 de maig de 2010

La llengua del comú

Silenci en valencià

Un dia de pernil Joselito, reblochon, comté i Son Prim (cabernet, 2006; molt bo), i para de comptar. De fet, no caldria sinó no comptar més.

Al quiosc de la plaça del Doctor Collado un xicon demana per «el edificio Octubre». Al quiosquer no li sona de res, i això que deu estar a un centenar de metres, si arriba. Li dic al xic que al final del carrer cap a l'esquerra. ¡Ah!, i ara parla en valencià. Eixe és el valencià de la ciutat de València, més que el que no es sap parlar, el que no es parla, excepte si te s'adrecen en valencià, que es veu que sempre han de ser els altres els qui han de parlar en valencià, i com que els altres es veu que quasi sempre esperen el mateix... Al cap i a la fi, eixa és la ideologia predominant, ¿no?, sobre el bé comú, eixe comú que no és de ningú.
Publica un comentari a l'entrada