dimarts, 4 de maig del 2010

Identitats inoxidables

Identitats en terra

No sabia què li passava al Blogger. Em pensava que m'havia eliminat el quadre del bloc dedicat a identificar-me que havia d'aparéixer en la columna de la dreta (em va avisar l'amic Francesc fa uns dies i no sé des de quan no apareix). Si entrava en la configuració, en la fitxa del format, sí que el tenia ben coŀlocadet i el podia editar, però no apareixia en el bloc. Finalment, la cosa era de poc trellat, només calia «compartir» el meu perfil, cosa que no sé per què s'havia desmarcat. Ja torne a tindre el quadre «sobre qui escriu estos apunts» al lloc.

No és que hi diga res important ni essencial. Tanmateix, a pesar del que em pense que amague de mi, crec que un mínim de cortesia pot ser necessari fins i tot per a copsar fins a quin punt les «animalades» i «heterodòxies» que puc amollar en este bloc poden resultar ajustades o no respecte de la personalitat amb què m'identifique.

Com que dic que faig de tècnic lingüístic hi ha qui s'estranya que no em cenyixca a conéixer i aplicar la normativa de l'ensenyament —i ja m'ho han dit alguna vegada—. Tinc el costum d'espigolar per tots els racons de les normatives, però, més encara, pels bancals de la llengua. Hi ha tècnics i tècniques que fruïxen encertant la proposta més beneïda per alguna autoritat (normalment, l'iec), però jo preferixc descobrir fins a quin punt l'encerten i mos enriquixen els parlants quan mos descobrixen les limitacions de la normativa i de les tècniques amb què s'ensenya i s'aprén. Sí, estem molt acostumats a confondre la part amb el tot, la causa i la conseqüència, els sons amb l'ortografia, els dialectes amb la diacronia, les llengües amb el dret lingüístic, etc.

I ara em toca sentir que Ballester Costa acusa de mentirós Lozano i Pastor i li diu que els seus néts sabran les mentires que va dir perquè les podran llegir en el Diari de Sessions. ¡I tant! Però el pitjor no són les mentires, sinó que això de l'equitat, la transparència, la justícia, són conceptes que es violen i es destruïxen no tant des de la mentira, que es pot rebatre, sinó des del cinisme, que és realment inoxidable.

2 comentaris:

  1. la veritat, eres un tècnic linguístic molt creatiu

    :-)

    ResponElimina
  2. T'agraïxc l'adjectiu, Oreto. Me'n solen dir uns altres, però este m'ha agradat. Moltes gràcies.

    ResponElimina