Hi ha una vesprada setmanal que, si no hi ha hagut prou tortura durant el matí, doncs, una tassa més de vesprada. Amb tot, no deixa de ser un relax, perquè hi ha menys personal, bastant menys personal, menys brogit i tràfec, i un poc de fresqueta que entra del pati, sense que el jardiner faça servei de les seues armes de soroll massiu —sembla que no en tinga cap sense tubarro.
Esta vesprada, per exemple, a banda d'intentar controlar el discurs desfilassat de Pañella Alcàcer, faig un dibuixet per a incloure en este bloc a la banda dreta, que serà un enllaç que permetrà pujar amunt. Bé, una borinotada com una altra, però he practicat un poc amb el programa de dibuix i retoc Gimp i amb les plantilles i els enllaços en html.
Pel que fa a la música de Ronnie James Dio, he descobert que hi ha temes de Rainbow que no estan gens malament, sobretot en directe. Em falta repassar altres grups relacionats amb el cantant, però, sense adonar-me'n, o segurament per un excés d'excitació parlamentària que no convenia barrejar amb el heavy, he acabat passant per la música electrònica, amb Jean-Michel Jarre i Mike Oldfield i he acabat —ara mateix— revisant els millors temes de Dire Straits.
Sí, també hi ha hagut alguna anotació lingüística, com ara què féiem amb un quasi ininteŀligible apeo de Sanmartín Besalduch, que ha esdevingut fitació, per continuar amb el mot triat per Pañella Alcàcer.
Finalment, un company collistaire a tret a passejar un escassament documentat premigjorn (una variant del meu plemigjorn), que seria una denominació viva encara en la Valldigna (a Coromines li l'esmentaren per carta en 1980 des de Benifairó) per a la becadeta del migdia, és a dir, el que en altres terres es denomina habitualment migdiada. He fet la consulta als meus iŀlustres informadors indígenes vallers, tot i que no sé si les seues adreces internàutiques continuen vives, estan cloc-piu o s'han esvanit.
Bé, ací un informador exiliat de la Valldigna: mon pare i les germanes, la meua àvia paterna i familiars de l'edat, sempre deien /plemijórn/. I "me'n vaig a fer plemigjorn" o usat com a substantiu tal qual: "este plemigjorn el soroll dels xiquets no m'ha deixat dormir". Ara que parlem d'això: a Tavernes també es deia el verb "sorollar". Recorde el cas d'un xiquet que es va ofegar (no sé si al riu Vaca) i un veí meu va dir quan li ho van explicar: "No devia sorollar prou". Bé, no sé si t'aprofitarà tot això. Salutacions
ResponEliminaEm sap greu, però no sóc de la Valldigna. A Oliva, que no queda lluny, de la dormida de després de dinar n'hem dit sempre fer el ple de migdia. Ja veus que és el mateix dit d'una altra manera. En tot cas, millor ple que no pre. El ple de migdia fa referència a les hores de més sol i calor. També es parla del ple de l'hivern (quan més cru és) o del ple de l'estiu (quan més calor tenim). Encara que no acabe d'entendre algunes de les teues opcions lingüístiques, m'agrada entrar i llegir les teues reflexions. Gràcies per deixar-me passar.
ResponEliminaAmic Miquel:
ResponEliminaEl premigjorn me'l digué ahir a Elx l'amic Sico Fons de Tavernes de Valldigna. Resultà que ens quedàrem dormint als sofans de ma casa en acabar de menjar l'arròs i pollastre que féu na Lídia quan en això sona el telèfon. Et puc assegurar que tant en Sico com jo dormien profundament davant del televisor mentre na Lídia era en algun altre lloc de la casa així com mon fill i ma filla.
Resulta que era la policia nacional elxana que havia aconseguit el telèfon d'en Sico el qual havia aparcat el seu cotxe amb matrícula encara de València a un carrer pròxim de ma casa on hi ha xalets individuals. Eren les 4 de la vesprada i havíem de presentar el seu llibre a les 8.
Havíen agafat el lladre dintre del cotxe i el tenien engironat. Com que em va despertar fou ell qui va esmentar el mot "premigjorn" de forma totalment normal perquè es va disculpar per haver-me despertat del meu "premigjorn". Vaig pensar que la cosa podia venir d'un "aprés migjorn" medieval malgrat no haver consultat el Coromines.
En Sico diu que és un mot força habitual en el seu parlar familiar.
Si vols el seu telèfon el tinc.
Tal com ja he fet en un l'apunt posterior a este, vos agraïxc els comentaris. Ja he vist que concorden amb el que els meus informants m'han dit i, quant a la pronúncia, amb el meu ús habitual. Hui mateix, un altre informant de la Vall m'ha indicat: «és fer el ple migjorn, tot i que al poble ho pronunciem "fel premigjorn"». Eixa suposició caldria confirmar-la. De moment, coincidix amb la meua prenúncia del període temporal que conec com a «ple migjorn» o «plemigjorn».
ResponEliminaTambé he d'agrair-li a Negu la seua aportació, que va en el sentit que mos permet mantindre la idea que hi ha un concepte «ple» en joc. Pel que fa a sorollar, si ho du Francesc, no diré que no, però jo no ho havia sentit mai.
Finalment, quant al que el mateix Negu comentava sobre el fet que no entenia les meues opcions lingüístiques, crec que les he explicades en algun (o alguns) apunts, perquè sóc conscient que no s'ajusten al que recomanen els manuals d'estil i que poden sorprendre per massa planeres i col·loquials. Això, si no és que algú les considera «incorrectes» —com ja ha passat— a pesar que excepte en un cas (butjaca), la resta són opcions simplement molt acostades a la parla, però en cap cas incorrectes des del punt de vista normatiu.
Sóc conscient que la lectura és una acte que té molt de costum quant a la forma lingüística esperada. Per això hi ha a qui li costa llegir en llengües diferents, hi ha a qui li molesta llegir en oriental o en occidental (i altres variants possibles), hi ha a qui li molesta estar llegint i estar sentint que algú parla en lloc d'escriure seguint els models literaris... Evidentment, no és el meu cas, i escric amb unes opcions i altres, perquè precisament m'agrada fer servir el cabal lingüístic de la manera més ampla i, fins i tot, de la manera més acostada a la meua forma de parlar. No hi ha res més, és un simple recurs de tècnic lingüístic: per a això em servix conéixer la llengua (o intentar-ho), per a fer-ne ús.
Subscric plenament això de "/fel/ /plemijórn/" quan volem dir "fer el plemigjorn". Supose que deu seu un cas com el de "pel" o "del". Salutacions
ResponElimina