dimecres, 16 de desembre de 2009

Per mig cul

Botiga

Crec que ja l'he ponderat alguna vegada, però el cert és que proporciona molt d'alleujament disposar dels enllaços del navegador en qualsevol ordinador on viatges. I això és el que fa l'extensió Xmarks, que es pot afegir tant al Firefox com a l'Internet Explorer i altres. Servix per a no desorientar-se massa, per exemple, un dia com hui, que m'he deixat les llapisseres de memòria no sé on i només puc fer servir la versió del Firefox que tinc en el Portableapps de l'Ipod. Per sort, també hi he pogut instal·lar ràpidament l'Spotify. Hui no anava massa bé, i he fet servir alguna de les ràdios de l'Itunes fins que me n'he cansat. Llavors l'Spotify tornava a funcionar correctament.

Mos han pegat un repàs al futbet, aixina que encarem el que queda de vesprada amb humilitat. Per exemple, ahir vaig descobrir l'expressió cagar per mig cul ('escatimar'). Va passar el de sempre: quaranta anys sense tindre noció d'haver-la sentida mai i ahir m'asseguraven que era una expressió ben habitual. Tenim molta capacitat per a no escoltar, però es veu que més encara per a recordar en la memòria llunyana, més encara com més avancem en l'edat, en què tot el que és remot s'esdevé un adés mateix.

Una mostra d'eixa capacitat deu ser Els escenaris de la memòria de Josep Maria Castellet, que me s'està convertint en una d'eixes novel·les que em sap que s'acaben. Ma fet gràcia constatar que ell Castellet «dona» alguna que altra volta. Espere que els caçadors d'-ismes no hi facen cap sagnia. Deixem eixos budells per a la botiga d'enfront del mercat.

3 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Jo tampoc no coneixia la dita, tot i tenir una àvia valenciana i molt aficionada a aquestes frases. En tot cas, és molt bona.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Jo, per tradició familiar, t'aporte "te vull més que un bon cagar" (així sense velarització morfològica que és com l'aprenguí). Segons ma mare era la forma més alta i més sublim d'amor, la prova definitiva. La faula és un que sa sogra tirà al carrer per sentir el malparlat dir-ho a sa filla. Estigué sense poder fer-ho -cagar- quinze dies i quan natura féu son natural guiatge trucà al futur gendre -el qual havia perdut l'apetit i cagava poc- i li digué: "te done ma filla p'a tota la via, ara sé molt la vols, una balbaritat!"
El francès en diuen "amour vache" i deu tenir alguna relació.

Tècnic lingüístic ha dit...

M'alegre que t'haja agradat la descoberta, Lluís.

Joan-Carles, en canvi, no sé si m'alegre d'inspirar el record d'eixos amors. L'expressió eixa la tinc sentida també, però no n'havia fet mai massa cas. Clar, no m'havien contat la història completa.

Pel que fa a l'amour vache, no crec que tinga una relació tan directament fisiològica.