divendres, 28 d’agost de 2009

Llavons

Espècies valencianes

Després d'algun temps, cerveseta al Lisboa havent passat pel mercat. Abans, una conversa amb el propietari de la botiga Siscopel del carrer dels Adressadors, que primer m'havia sorprés quan em recomanava no sé quina loció perquè utilitzava llavons i així (i morterada), trets gens habituals per ací i la seua pronúncia no fea pensar que fóra de molt llunt. La solució: el senc parlar després amb uns altres clients (en castellà) als qui explica que és naixcut a Tarragona.

I, d'altra banda, el síndic de greuges em violenta l'ortografia en una resposta, cosa que ja li retrauré, però que em fa entrar en Migjorn com un elefant en una llibreria de tauletes cuneïformes.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Escrius "llunt","aixina","mos",etc. i tens la barra de dir que ets tècnic lingüístic? A mí, personalment, em fan venir rampes als ulls aquests rampells de valenciania de pa sucat amb oli.Per favor , para de fer el ridícul i posa't a la raó. Jes

Tècnic lingüístic ha dit...

Com hem sentit dir moltes voltes, de tot n'hi ha en este món, tècnics lingüístics amb criteri i sense, i anònims amb autoodi ortogràfic. M'alegre d'haver-te fet riure bona cosa. Quant a la raó, qualsevol dia la trobem, qualsevol dia la tornem a perdre. Va com va.

Anònim ha dit...

Em pots explicar quina classe d'autoodi ortogràfic hi ha en el meu escrit? "Aixina" és vulgar, és tan sols una deturpació del correcte "així". No t'ho han dit a l'Haca-dèmia? Tampoc uses be "altre/a" que en valencià mai no és quantitatiu. Supose que el senyor casanova tampoc t'ho deu haver ensenyat. Fet i fet, malaguanyat blog xe...

Tècnic lingüístic ha dit...

Si autoodi és 'odi d'un mateix, de la pròpia llengua o cultura, etc.', puc identificar l'autoodi en aquell qui considera «deturpació» els elements de la pròpia llengua. No patixques, que no és greu.

Pel que fa a l'«Haca-dèmia» que esmentes, no sé si és que et fa gràcia el canvi de referent —si és que et referixes ara a l'AVL—, però no sé per què me n'havien d'haver dit res.

Quant a «l'ús quantitatiu d'altre/a», vaja, tampoc no sé a què et referixes, però tal com ho expliques, tu mateix sabràs apreciar quin cas n'he de fer.

I, bé, el senyor Casanova —suposant que et referixques al professor de la facultat de filologia— va intentar ensenyar-me moltes coses, però segurament no en vaig traure prou profit. Espere traure'n més dels teus comentaris. Espere. I que els meus et siguen útils, és clar.

Anònim ha dit...

No faré cap més comentari pel que fa a l'opció lingüística que tries. Deus tenir les teues raons per brutalitzar el valencià.De totes maneres et felicite pel blog i per la teua militància com a lingüista i com a ciutadà. Ben cordialment:
Jes

Tècnic lingüístic ha dit...

Benvolgut Jes anònim, m'has sorprés amb l'últim gir del teu comentari. Espere que haja estat la lectura dels apunts del bloc el que t'haja permés admetre les meues peculiaritats estilístiques.

T'assegure que no estic «brutalitzant» res (no he trobat el verb en els diccionaris de català, però en el DRAE hi ha brutalizar 'proceder como los brutos o irracionales'). Ben al contrari, intente escriure a consciència, amb consciència i mirant de superar algunes «brutalitats» ideològiques que arrosseguem per inèrcia. Per això, més que trobar acords i connivències, desitge que este bloc tinga alguna utilitat per a la reflexió i en la pràctica. Sé que no és molt probable. Anem fent, però.

En fi, t'agraïxc la felicitació i la cordialitat.

Jesús ha dit...

Gràcies per la definició d'«autoodi» (per la resta de la conversació – i del quart i mitat de conversió: «brutalitzes» (¿«violes»? però ets militant; hi valga una cosa per l'altra – confesse que m'ha resultat divertida): és un concepte que, si fa no fa, sovinteja en els teus escrits i que a mi m'interessa, perquè sol ser pedra de toc d'una certa mena de discursos dins del nacionalisme jueu, generalment de menyspreu contra els «membres de la congregació» que no hi combreguen, que a mi m'ha cridat molt l'atenció. És a dir, creia que no acabava d'entendre'n el valor en les coses que escrius: ara potser ho entenc millor. Paradoxal, però ho entenc. Potser hi haurà oportunitat de parlar-ne més detalladament.

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Jesús:

M'alegre que l'intercanvi arribara a bon port i que t'haja semblat interessant i, ¡més encara!, divertit.

Respecte a l'autoodi, no sé com es maneja el concepte en els cercles que m'esmentes, tot i que, pel que em comentes, em sembla que deu ser una mena d'insult compost de «traïdor» barrejat amb «estúpid». No és el cas del concepte que manege jo i que vaig definir amb el que diu el GDLC.

En realitat, no conec l'origen sociològic (o sociolingüístic) del concepte (supose que es podrà trobar fàcilment en Internet), però sí que sé que la interpretació que m'assenyales seria una versió primària més acostada a la literalitat del terme, i per això quan a algú li diuen que es deixa dur per l'autoodi, és probable que es senta vexat, llevat que compartixca el maneig que se'n fa en la sociolingüística (¿catalana?). Al cap i a la fi, cal anar amb compte amb totes estes etiquetes, perquè les definicions són molt variables en els texts i en els usos.

Trobe que és bastant evident —i ho vegem seguit seguit en la llista Migjorn— que hem de patir massa sovint eixe mateix menyspreu que indiques també entre els qui es suposa que treballem pels drets lingüístics i perquè el català siga una llengua d'ús. I crec que que no cal que detalle més.

En parlarem, segur. De fet, crec que en parlem sovint en la xarxa, i t'assegure que n'aprenc bona cosa amb tot el que escrius.

Moltes gràcies pel comentari.

Jesús ha dit...

Sí, moltes gràcies per l'explicació. És ben bé com dius: «una mena d'insult compost de «traïdor» barrejat amb 'estúpid'». Ni tan sols sabia que ho definia el GDLC ni que era una etiqueta que es féra servir en sociolingüística. Ara se m'acut que jo diria que he vist feta servir en anglés (és prou sabut que l'anglés és una gran llengua d'expressió sionista -com abans ho va ser l'alemany, no cal descuidar-ho-): self-hatred. I també en les formes «self-hating Jew[ess]». Però no en hebreu. I m'enganye, enciclopèdicament si més no. Dins les wikipèdies respectives, n'hi han articles anglés i hebreu. I com que no deuen faltar «traïdors estúpids» a qui censurar, s'han guanyat el dret a article propi wikipèdic, meravellosament adaptat com a «autoantisemitisme». Els camins del Senyor...
És ben important la cosa eixa de saber per a què servixen les etiquetes. Ja ens ho ensenyà Plini: Arduum est nomina rebus, et res nominibus reddere.

Au, me'n vaig a fer festa, que no tot ha de ser d'estar en oració o de freqüentar els temples!

Anònim ha dit...

Mireu, una cosa no desfà l'altra. Jo respecte l'actitud del senyor Boronat,ara,no puc secundar el seu desgavell ortogràfic i gramatical.Escriure "llunt" implica escriute també "sent" en comptes de "seny","aurir","mosatros","cusga",etc. Això és moda ara entre els Casanoves,els Saragossans i els Colomines de torn. Mai no vaig arreplegar ni una sola paraula de les seues boques digna de ser recordada.D'aquí a parlar de l'autoodi i de l'antisemitisme...No pixem fora de test per favor;no siguem intel.lectuals de pa sucat amb oli.Parlava d'opcions ortogràfiques desfasades, superades i residuals. Jes

Tècnic lingüístic ha dit...

No t'allunyes dels temples, Jesús, que encara hauràs de recular per a tocar ferro «sagrat».

Quant al teu comentari, Jes anònim, m'alegre que sigues un lector tan constant i atent, tot i que no voldria que secundares cap «desgavell ortogràfic i gramatical», com dius que et sembla «el meu». T'assegure, però, que intente ser ben sistemàtic.

Pel que fa a la implicació que feies, crec que no l'he insinuada jo mai. Els parlants han arribat a dir «llunt» i «puny» sense que els destorbara cap suposada «implicació» ortogràfica en la llengua. (Per cert, supose que has vist que llunt i puny apareixen en el diccionari de Bromera del 1996.)

L'ortografia adoptada per al català reflectix tan bé com «hem decidit» la llengua, i no és la llengua la que naix de les decisions sobre l'escriptura, tot i que l'afecten. Pel que fa al meu ús, tal com escrivia Germà Colón, a un lingüista li interessa observar la llengua sense entrebancs. Observar és el que procure, en tots els sentits del terme.

D'altra banda, m'has posat en massa bona companyia per als meus mèrits (a pesar que «els Colomines» recorde que s'han sentit una mica vexats alguna vegada —¡sense cap justificació!— per algun comentari meu). Tinc més tirada cap als Saragossans (l'Abelard --i els calendaris...--), que és amb qui més he coincidit i debatut dels tres al llarg dels anys. Amb tot, em faig perfectament amb altres companys seus d'universitats (m'ho mire des de fora i no conec massa les seues batalletes particulars).

Sobre l'autoodi, crec quedà definit i ben exemplificat. Jesús trobà una estranya discrepància semàntica respecte de l'accepció que ell coneixia, i no es referia a tu amb això de l'antisemitisme.

Finalment, quant al pa i l'oli, si no arribem a més amb el cabet, no és perquè no ho intentem. En tot cas, sucar pa amb oli sol ser una delícia.