A un company de Simat li fan un comentari que conté una paraula que fea anys que no sentia: «galgà» (< «galgada», en estàndard general). Es posa a mirar de documentar-la per escrit i troba poques referències, entre les quals un apunt meu, «L'espai del flamenc» (07.03.2020), 🔗: «Mentrestant, hi acudix una «galgà» de gent «mudà» en uns quants totterrenys.». Era poc abans del confinament pel còvid. Vaig escriure la paraula, però no em vaig preocupar de comprovar si la podia documentar. Els flamencs han tornat unes quantes voltes més al tancat de Mília, que és on vaig fer la foto. I supose que hi deuen haver acudit més «galgaes» de passavolants i guies turístics a pretendre respirar aire i natura saludables mentres empudeguen de pols, gasos i residus tòxics amb els totterrenys eixe mateix medi ambient que estan desitjant sentir que els entra pels porus de la pell.
Sí, sembla que les «galgaes» figuratives no porten mai res de positiu... Llevat de la possibilitat d'expressivitat lèxica que hem caçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada