Quan portem uns segons de conversa, la telefonista de la companyia elèctrica s'adona que continue parlant-li en valencià a pesar que ella em parla en castellà. Deuen tindre un protocol, o la xica és atenta: em proposa si preferixc que m'atenguen en valencià. Li dic que sí, pensant-me que ella canviaria de llengua, però em diu que va a desviar la telefonada. Uf, no, li dic que no, que si ella m'entén en valencià, que podem continuar: em respon que m'entén perfectament i continuem la gestió mantenint cadascú la seua llengua.
Mos queixem molt amb raó de la discriminació contra l'ús del valencià, però també cal agrair que hi ha qui, encara que no sàpia parlar en valencià, et tracta amablement, t'oferix alternatives o accepta que continuaràs parlant en valencià i que la conversa bilingüe és vàlida, útil, i que permet un grau de cordialitat afegit, sobretot per part meua i del meu benestar emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada