Tanquem la setmana mirant el fantàstic Polònia que no vam vore anit —ajuda a digerir la realitat de la corrupció ideològica representada per jutges com García Castellón i per polítics com Fernández Díaz, o per Grande-Marlaska, que combina totes eixes facetes—, perquè a partir de les nou la soneguera mos ataca, sobretot a mi.
Eixe costum que he agarrat d'alçar-me a les cinc i mitja té eixos efectes per la nit. La compensació és que, de matí, és l'hora en què els carrers estan quasi buits, la frescor que ventila la casa en hivern, la cuina es convertix en un espai de rutines casolanes, amb les tasses, els plats i els coberts preparats per a traure'ls a taula, la poma i el plàtans laminats, i sobre el banc humit iŀluminat pels leds dels armaris, el cap s'enfoca fàcilment en la lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada