Per desintoxicar-mos de la ciutat, del vent i de la setmana laboral, mos entretenim mirant un flamenc solitari que ha parat al tancat de Mília. Va passejant tot tranquil i parsimoniós clavant el cap dins l'aigua buscant menjar. Pareix que duga un terç de quadratí de més a la punta del bec. Un espai fi de no-separació entre la natura i els percentatges de vida que estem malmetent.
Li faig alguns vídeos i fotos des de llunt. La càmera no l'acaba d'enfocar bé. Mentrestant, hi acudix una «galgà» de gent «mudà» en uns quants totterrenys. Els expliquen quatre coses de les motes, de l'arròs i de l'albufera. No fan massa cas de les aus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada