Pel cràter Ubehebe, que ves a saber on està això —ja sé que és fàcil de trobar ara, però en altres temps la imaginació ocupava molt més espai.— És una manera de fugir sense moure's. També aconseguixes el mateix efecte, o millor encara, llegint
L'art de volar d'Altarriba i Kim, un compendi d'història familiar en tots els sentits, per coneguda, per sentida i per acostada. Hi pots barrejar records sobre el que coneixes i t'han contat, i previsions sobre el que desitges o et fa por haver de passar, fins a sabre reconéixer tant l'angoixa com el goig que tots carreguem.
Mentrestant, en la faena pedestre de politiqueria sense oratòria ni substància, predominen els retoricismes i l'arrossegament argumentatiu. I a voltes fan mal, com ara quan es tracta de sospesar les vides dels jóvens Laor Abramov i Ala al-Kafarneh... Debats absurds en el parlament valencià. ¿Què pesa més un kilo de palla o un kilo de ferro? ¿Un kilo d'israelià o un kilo de palestí? Malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada