Si la vols acceptar, pots heretar la llengua. Probablement encara està disponible en la veu dels teus parents, amics i coneguts. I també la pots heretar de molts milers de persones estranyes, alienes, sospitoses, amistoses o hostils, gracioses o desagradables, de tot el repertori humà que ara mateix està compartint en vida la «teua» possible llengua, la llengua que pots heretar de forma igualitàriam, solidàriam, perquè es repartix per igual, sense deixar a ningú sense dot suficient i equitatiu —del qual cap descomptar l'impost de successions inevitable del (des)coneiximent parcial, compensat per la generositat redistributiva entre generacions que va ingressant-se en els llibres com a tresor interminable que es pot recuperar i posar en circulació de nou en qualsevol moment futur.
Si la vols acceptar. Si preferixes no parlar-la, comporta't cívicament i democràticament parlant la llengua que vullgues tindre i deixar, sigues honest i sostenible culturalment, no contamines amb demagògia, mentires i enganys l'herència dels altres, procura deixar en herència un món millor que el que vas trobar, compartix la seua herència escoltant-los i entenent-los, sense interferir-los ni silenciar-los amb subterfugis terminològics i faŀlaços per a malmetre'ls l'herència de la llengua i de la vida.
Eres de dretes, ranci, retrògrad, nacionalista, supremacista, orgullós, tolerant fins al límit, prepotent imperialista. És difícil, però ho pot fer, encara que sigues un polític professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada