Em passe unes hores escrivint-li la resposta al company del Termcat, perquè segurament en el meu comentari inicial he acumulat implícitament un muntonet de retrets i frustracions diverses relacionades amb el funcionament de les entitats que elabores i difonen normes i propostes lingüístiques. No volia fer-lo carregar a ell amb les inconseqüències i arbitrarietats d'aquelles. Al final, trobe que mos hem entés.
Una companya de l'Alcúdia em respon que no coneix l'escallat però sí el llescat com a un altre nom per a l'esgarrat. Ho he de comprovar. Em comenta que son pare —per la norantena— i un amic diuen d'algú que té poca idea o poc coneiximent que té el cervell ullat... Com si no l'haguera fet servir. No localitze l'expressió, però el dcvb té una dita manresana que fa pensar en el mateix sentit: «el pa, ullat; i el formatge, serrat». Un cervell ple d'ulls, com un pa tendre i esponjós, ple d'aire, sense companatge, sense substància. No sé si serà això. Les oronetes se n'han anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada