Cau la fulla

Takse ha segut pacient i ha deixat caure unes quantes llàgrimes i bona voluntat intentant desxifrar els meus jeroglífics caŀligràfics que, d'una banda, contenen tantes faltes com quan escric amb el teclat, i que, a més, afigen la barreja de ratlles, traços, marques i guixots típics de la meua lletra manual. Però ho deixe córrer de moment.

Va ser una prova per vore si prendre notes al vol combinant-ho amb dibuixets era un bon sistema per al temps d'estiu en què mire de no passar tantes hores davant de la pantalla. No ha eixit malament, però tampoc és la panacea. He de mirar altres solucions tecnològiques que ho facen més àgil, precís, net i agradable. L'Onyx Boox ja té una edat i arriba ofegant-se a qualsevol cosa que se n'ixca de la rutina lectora, demana corrent per l'usb, que el mantinga endollat, que el reinicie, que actualitze algun programa que ja no li funcionarà... En resum, que no li ha agradat que el toquetejara tant.

Ara toca mirar quines opcions en tinta electrònica poden donar més joc, més agilitat, consistència i seguretat per a anar fent estes cosetes al vol. A banda d'això, el mòbil (Motorola G Play) també demana pa: hi ha aplicacions que no volen instaŀlar-s'hi. Estic mirant els que siguen menys destrossaplanetes i pareix que el Teracube és una bona opció, si no és que en mire algun d'eixos recondicionats.

A pesar de la calor estiuenca que encara mos fa, inclús de nit, cau la fulla.