El retorn dels demagogs que s'exalten en castellà dient que «defenen» el valencià: Carlos Mazón, de nou un altre exemple de manual. Això hem pogut sentir este matí en l'entrevista que li ha fet Àngels Barceló amb motiu del Npi d'Octubre. Entrevista massatge festiu. Molt oportunament el Diari La Veu recupera de l'hemeroteca l'article «El sospitós blaverisme d'Alberto Fabra» d'Ignasi Muñoz. Res de nou, l'argument conegut de l'arbitrarietat del càrrec polític en versió 2023 de Carlos Mazón: defendre el valencià sense parlar-lo, sense escriure'l, sense permetre que siga parlat o escriu lliurement i amb normalitat convertint-lo en font de conflicte pel nom, per la forma o pel context territorial o institucional. No és una llengua, és un símbol, una bandera, un recurs partidista, una relíquia per a atacar els rivals —convertint-los en infidels, enemics de la fe partidista—. No és una llengua, per a ells és el nom d'una advocació militant que volen que adorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada