Després de vore els tres films d'Outrage de Takeshi Kitano, continue sense entendre el comportament i la gestualitat d'eixos «hòmens» japonesos que passen de la ira beŀlicosa a la submissió histriònica o el plor en cosa de segons, i que tenen una paraula i una tonaeta insultant sempre a punt.
He aconseguit pensar que em sonen algunes paraules, sobretot les salutacions, però n'hi han uns quants insults (carallot, inútil, idiota, imbècil...), que tenen unes erres curioses al final, que no he pogut desxifrar, i menys encara tenint en compte com els pronuncien en els films.
Molta sang, una visió del japó marginal, el món dels yakuzes —paraula que també s'entén prou bé quan la diuen—, i un argument embolicat pels jocs foscos de poder «familiar» i empresarial resolts amb pistoles i ganivets, amb la corrupció policial regirant el femer. Tot prou sec, alcohòlic i, en el fons, lamentable, sense cap llicència d'argument enganxós que puga embafar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada