dijous, 29 d’abril de 2021

Errades i prejuís

Cada dia dec fer més errades a l'hora de picar els apunts d'este bloc. A l'hora que m'hi pose ja estic un poc massa cansat de la vista i, certament, no soc un mecanògraf net ni fiable. Per això programe macros en el Word, per a evitar anar picant innecessàriament, ja que la faena de correcció i traducció té molts automatismes que es poden resoldre amb la repetició d'unes quantes ordes de substitució, esmena i marca per a revisió.

De totes formes, el corrector de l'Open Office no em funciona massa bé per a corregir estos retalls que elabore cada dia, i la gossera, la relectura massa immediata i el cansament fan la resta: acabe omplint-ho d'errors. Cosa que em preocupa relativament, preferiria no fer-los, però tampoc voldria obsessionar-me —no hi ha perill— amb la netedat d'estos escrits. Una de les coses que també s'aprenen amb la lectura de documents de tot tipus —tal com exposava Armando Petrucci—, és que amb un poc d'interés quasi tot pot arribar a entendre's, i que l'ortografia pot donar per a més del que mos pensem i del que la solem utilitzar.

Al cap i a al fi, la llengua no és l'ortografia, i crec que servix de poc ser molt polit, si no transmets idees bones o si transmet una llengua de manualet carregada de prejudicis cap a la llengua general. Ho dic perquè he vist en un text literari que volia reflectir la llengua d'una xiqueta dels anys xixanta de les comarques del voltant de València però on apareixien els prejuís habituals de la llengua d'ensenyament: «aquest», «dues», «feina»... Símptomes d'errades i d'errors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada