He sentit uns fragments de l'esborrany de debat que han mantingut en la Cadena ser este matí entre uns caps de llista a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Mala cosa. La democràcia ha de ser alguna cosa més que eixe simulacre de discussió adobat amb impertinències, burles i ofenses fingides emés per una empresa radiofònica fins que han hagut de tallar perquè el de Podem (Pablo Iglesias) se n'ha anat i la de Vox (Rocío Monasterio) sostenia una verborrea embogida per vore si l'expulsaven.
El del psoe (Ángel Gabilondo) i la de Más Madrid (Mónica García) no han sabut o no han volgut aprofitar la situació per a usar els altaveus de l'emissora de manera propagandística. La contenció i el desistiment són opcions més democràtiques que depredar i arrasar les idees i el dret dels adversaris; fins i tot cal respectar la paraula i el dret dels enemics.
La democràcia deu ser alguna cosa més, però això també, per mal que mos sàpia. I ahí entra la responsabilitat de les persones que es presenten en les llistes electorals, però sobretot la responsabilitat democràtica dels qui hem de votar. Estem al caire de l'abisme i la democràcia consistix a viure sempre triant si mos deixem caure o preferim mantindre-mos en la voreta, sòlidament aferrats a uns principis i valors delicats i boirosos que mos embolquen amb la tenoreta del dret, l'intercanvi i la transigència. La seguretat dels dogmes, la pau dels cementeris, la força de la coerció, la convinença de les mentires, la comoditat de l'esclavitud. Anem provant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada