Dos periodistes espanyols (un basc, Roberto Fraile; i un navarrés, David Beriain), entre altres persones (Ara.cat, 27.04.2021), han segut assassinats en un atac terrorista a un comboi que rodava un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso. La primera volta que he sentit la notícia este matí en la ràdio també havia mort un irlandés (Rory Young). Després només pareixia que hagueren mort els periodistes espanyols, ja no parlaven de l'irlandés. Sembla que també ha mort un soldat dels que protegien el comboi.
Es trist haver de lamentar la mort de les persones per nacionalitats, però es veu que no donem per a més. Per tant, com que no eren valencians ni m'identifique com a espanyol, ¿me la bufa, no? Bé, eren europeus, això sí que m'arriba. I també, per tant, tinc un sentiment per l'irlandés. El soldat de Burkina Faso, i la resta del país, deuen ser el decorat per a que alguns occidentals puguen esbravar les seues ànsies de depredació, tortura i mort (vegeu Caycam).
Els falciots de la plaça han arribat hui. Fins ara passaven per dalt al cel. Hui s'han decidit a baixar al nivell del carrer. Que vagen a espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada