Vaig escriure als periodistes de la fundació Civio, perquè vaig vore que el seu interés es centrava en «contribuir a la mejora de la calidad democrática» d'Espanya i, sorprenentment per a mi, eixa millora de la qualitat democràtica no pareixia que tinguera cap relació amb la millora de la gestió lingüística de les administracions públiques, ja que no vaig trobar que tingueren cap notícia ni línia de treball relacionada amb això.
M'ha respost ben amablement Olalla Tuñas, responsable de la comunitat en Civio:
Yo soy gallega y galegofalante así que entiendo lo que comentas en tu correo sobre la necesidad de proteger las lenguas minoritarias y minorizadas del estado también en la administración pública. Desde Civio no tenemos proyectado ningún proyecto sobre este tema, aunque siempre que podemos establecemos alianzas con otros medios locales para que nuestro trabajo sea traducido a las otras lenguas. De hecho, la semana pasada un artículo nuestro salió publicado en valenciano: «Sense mitjans contra el coronavirus: com Espanya va intentar fugir a cegues del "tsunami"». Como sabes, somos un equipo muy pequeño, de apenas 10 personas, así que no podemos cubrir todos los temas que nos gustarían. Te animo a que te suscribas a nuestro boletín si todavía no lo has hecho para seguir de cerca nuestro trabajo.
M'interessa la seua tasca, que és ben útil i necessària, i faré per donar-los suport, i per aportar-los alguna proposta en este àmbit. En tot cas, també diria que es dona el cas contrari: hi ha organitzacions i persones molt centrades en la gestió lingüística i ben poc preocupades de la gestió democràtica. No cal dir que això també és habitual per ací quan es tracta d'imposar l'ús del castellà, que és una gestió lingüística que ni tan sols es diu gestió lingüística, és simplement la «normalitat».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada