La malfiança és un hàbit inevitable i generalment necessari i ben fonamentat. En tot cas, no ha de ser el factor determinant per a dur avant les reivindicacions i propostes que considerem justes. Si mos deixem dur pels prejuís o les certeses sobre l'actitud passiva i desentesa —fins i tot negativa, defensivament o no— dels qui s'han de beneficiar de la millora (laboral, salarial, legal, del tipus que siga) i que ja faran prou si no mouen un dit per a impedir-ho, la nostra societat encara estaria no sé si en el feudalisme o en algun règim pitjor encara.
Tant si es tracta dels trans i el feminisme com de la consolidació dels llocs de treball seguint la Directiva 1999/70/CE, pots esperar que no tots els trans ni tots els interins estiguen disposats a fer un mínim esforç —per amable que siga— per a aconseguir el respecte dels drets, i menys encara si cal estar en posició d'exigència crítica.
En fi, per a això estem els allunats i allunades persistents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada