Escoltant el tercer grau que li fa el Graset a Giorgos Kallis en el Més324 d'anit, comentant el seu llibre Límits, em ve al cap el gràfic eixe de l'«evolució de l'home» o de les races del món que hem vist des de la infància i que segurament tenim clavat en el prefrontal i mos condiciona la manera de pensar en mosatros, els hòmens, i la manera d'oblidar-les a elles —de fet, també a mosatros, les dones—. La manera de pensar, i la manera de fer.
I aixina anem encaixonant idees sense fonament o realment boges, com ara els conceptes excloents, destructors i discriminatoris que s'amaguen quasi sempre en eixes coses de la monarquia, la nació, la religió, el mercat, el creiximent econòmic... Sobre algunes d'eixes coses pareix que Giorgos Kallis dona idees per a pensar-les un poc en un altre sentit fins arribar un poc més enllà dels límits, no tant mirant si anem ascendent ni descendent. Podria ser que simplement si el lloc és decent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada