Hui van catxos

Em falta repassar un poc bona cosa d'articles i llibres sobre sociolingüística. Fa uns anys que agafe la sociolingüística només al vol de la notícia, comencen a rovellar-me-se els records de les lectures que van pegant en antigoses. El cas, però, és que en vaig fer, de lectures sobre la qüestió, i eren lectures a l'ampla, que no em cenyien només al sector d'opinadors i estudiosos socials partidaris d'alguna recepta determinada. Això em va fer arribar a algunes conclusions — sempre provisionals i revisables— sobre quins són els aspectes de la llengua que més valorem i quins són importants, aspectes que no són generalment els mateixos.

I ara, en l'activitat de molts que s'interessen per estes qüestions, en diaris i en la xarxa, fa massa temps que has de llegir cabassos de menyspreu ad personam que pretenen rebatre arguments o dades d'algú o de no-ningú. En general, són articles i comentaris que ni analitzen ni expliquen on fallen o oferixen aspectes millorables els posicionaments contra els quals s'oposen. Diuen que tal o qual ha practicat la censura, que las tasca de no sé qui insulta la inteŀligència, que si jo sóc no sé què, llavors ell és un romàntic, i no sé quantes banalitats de l'estil «i tu més» o de l'adhesió incondicional a alguna pàtria que mereix un únic amor. I tot això sense ni una dada sintàctica fonamentada, ni una apreciació estilística raonada, ni un matís de dubte sobre un debat de possibilitats coincidents en un mateix objectiu.

Per contra, és més simple l'heroïcitat impossible, el treball herculi d'assolar l'avl, de refer el País Valencià a partir de l'adn recuperat dels cabells que vam perdre en alguna manifestació dels setanta, la simplicitat de la demostració sense proves respecte de la nocivitat dels incoatius en -ix o de l'accentuació —diguem-ne— occidental, i tota una bateria semblant de comentaris de barra de bar que s'eleven a categoria de sociolingüística docta, fins i tot —sense por al contrasentit— diuen que això és filologia.

En fi, reconec que tinc la meua part de responsabilitat en el desgavell, per desinformat, poc estudiós i gandul, perquè perc el temps entre les urgències laborals diàries, el futbet, la meua ració insadollable del parlar de cada dia entreverat de discurs parlamentari, la lectura d'un diari en espanyol que voldria en català, el cansament ocular nocturn i la capacitat infinita de lligar mosques. Tal com diu Aureli, hui van catxos.