Trobe que David Fernàndez, el diputat de la (cup), quan li mostra una sandàlia a l'antic ministre Rodrigo Rato en el parlament de Catalunya i li demana si sap què simbolitza eixa peça, està fent simplement pedagogia per a impunes, està mostrant en un àmbit inusual —massa de prop per a ells— un objecte inesperat que, tan sols perquè és present sobre la taula, inquieta el compareixent Rato. Una sandàlia. Cal dir que la sandàlia el que fa, essencialment, en este cas, és falcar les paraules del diputat en la memòria visual i política dels parlamentaris i dels ciutadans. ¿Que no és un gest elegant i adequat a l'àmbit parlamentari? Bé, quan l'elegància no es combina amb la transparència, la sinceritat i l'assumpció de responsabilitats, és tan sols una pallorfa, l'embolcall de la misèria moral. Convé de tant en tant anar amb sandàlies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada