Hi ha moltes expressions tòpiques que s'entravessen en la retòrica diària i interferixen en la manera de concebre les coses. Per exemple, això que el castellà és llengua «oficial» i el valencià, «cooficial». No sé d'on s'han tret eixe «co-», perquè la realitat «legal» diu que les dos són simplement «oficials». No negaré que hi ha qui és més «igual» que altres, és a dir, més «oficial» i fins i tot «criminal» —en un sentit extens de l'expressió—, tal com observem en algunes decisions ministerials i dels tribunals, però això no mos hauria d'embolicar els conceptes.
I l'altra perla que ho remata és això que cal «defendre» el valencià, que ara resulta que sentim repetidament que era una de les finalitats de Canal 9. Doncs, no, la seua funció no és defendre, sinó usar i, com a conseqüència, reforçar i estendre l'ús passiu i actiu de la llengua en la població. La defensa és per als nostres drets lingüístics, que també hem d'usar, però més defendre dels qui mos els retallen o neguen. La llengua no patix per res d'això ni necessita cap defensa, el que cal és fer-la servir, tant si es tracta d'una manisa celestial, d'un ensopit acte oficial o, més encara, si mos deixem dur per un impuls irreprimible i animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada