El company Josep Lozano està a punt de tancar la paradeta que té en la conselleria, on fins ara ha estat fent traduccions i correccions i bona cosa de faena extra amb la intenció de portar un sou a casa, però més encara amb l'ideal (heretat de quan la democràcia era naixent) de contrarestar la incúria i la mala bava dels gestors —actuals i antics— de la cosa pública que dirigixen la institució.
Cal dir que, a més d'això, pel camí s'ha fet «dotor», tant en lletres valencianes —el dietari de Porcar és ara també una arma carregada de futur— com en idees literàries, que han volat des del passat sentimental fins a la ruralitat terrosa d'una certa pàtria valenciana.
Li hauria d'haver telefonat per dir-li no «adéu» sinó «fins a l'altra», però em sap un poc mal haver de comprovar que és cert, que s'ha fet fadrí i abandona el niu, que —tal com em dia Alícia dels dies que he fet de traductor en les Corts— «passa a millor vida», és a dir, que deixa el teletreball i les dependències funcionarials i esdevé, de nou, ciutadà a temps complet. Goig de germania en este cas, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada